Nombrosos estudis ens mostren que el càncer de còlon és un dels més freqüents a Espanya. No obstant això, detectat a temps sol tenir un bon pronòstic, ja que amb un diagnòstic precoç la probabilitat de curar-se és del 90%. Continueu llegint per descobrir més sobre aquest tipus de càncer, els seus factors de risc i els avenços en recerca que es desenvoluparan en els propers anys.
En què consisteix el càncer de còlon?
El càncer de còlon s’origina a partir d’una condició precursora anomenada pòlip al còlon, inicialment inofensiu, que consisteix en una petita acumulació de cèl·lules que recobreixen la capa mucosa del còlon.
No obstant això, amb el transcurs del temps, alguns d’aquests pòlips poden patir transformacions i desenvolupar cèl·lules malignes, conduint al desenvolupament d’un càncer de còlon.
Què s’ha descobert fins ara sobre el càncer de còlon?
En els últims anys, hem estat capaços d’identificar nous mecanismes implicats en el desenvolupament de tumors, especialment en l’àmbit del càncer colorectal i els tumors gastrointestinals, que han conduït al disseny de teràpies dirigides més eficaces i que han marcat una fita significativa en els tractaments d’aquesta malaltia.
- Un dels avenços més rellevants ha estat la subclassificació dels tumors gastrointestinals, basada en dades genòmiques i de transcriptòmica, ja que proporciona informació altament individualitzada. Aquestes dades no només ofereixen perspectives sobre el pronòstic de la malaltia, sinó que també són predictives quant als tractaments que poden resultar efectius, la qual cosa incideix significativament en la presa de decisions clíniques i en una major eficàcia de les intervencions terapèutiques.
- D’altra banda, la biòpsia líquida, aplicable ja a la recerca de molts altres tipus de càncer, s’ha tornat essencial en el monitoratge del càncer de còlon durant el tractament, sent aplicable al diagnòstic de mecanismes de resistència a tractaments específics i oferint una resposta a les intervencions terapèutiques, al diagnòstic precoç i al desenvolupament d’estratègies d’immunoteràpia.
- Alhora, s’ha demostrat que la mutació més comuna de la proteïna BRAF(BRAFV600), vinculada a la resistència del càncer colorectal, ocorre també en altres tipus de tumors. Amb una doble combinació de fàrmacs, aquesta respon al tractament, millorant l’evolució de pacients que abans patien un pronòstic de supervivència menor.
Factors de risc i desenvolupament d’aquest tipus de càncer. Què podem fer?
La formació de pòlips al còlon pot afectar qualsevol persona, però certs factors poden augmentar el risc, especialment després dels 50 anys, en casos de sobrepès i tabaquisme i/o si existeixen antecedents familiars o personals relacionats amb aquestes condicions.
En el context dels tumors digestius, es creu que la dieta juga un paper crucial, ja que les tendències actuals indiquen un canvi cap a patrons alimentaris menys saludables, afectant el microbioma, la composició bacteriana que tenim a l’organisme. L’Estudi EPIC (European Prospective Investigation into Cancer and Nutrition), que va involucrar deu països europeus, entre ells Espanya, va concloure que el consum de fibres, fruites i verdures juga un paper positiu en la prevenció del càncer colorectal. Tenir cura del microbioma pot ser clau tant en la prevenció del càncer com en el control de les infeccions, encara que aquest camp encara requereix més recerca per determinar la relació directa i la mesura en què aquesta relació afecta.
A més de la dieta, mantenir una bona condició física també sol destacar-se com un element crucial, ja que contribueix a reduir el risc de desenvolupar certs tipus de càncer, incloent-hi el de còlon. És important realitzar activitats físiques, encara que siguin d’intensitat moderada.
Per descomptat, el consum d’alcohol i el tabaquisme generen una incidència negativa directa al nostre cos, augmentant la probabilitat de patir càncer, així com moltes altres malalties i patologies.
Finalment, no es pot passar per alt la influència de factors genètics i ambientals, els quals exerceixen un paper significatiu en el desenvolupament del càncer colorectal. Ser conscient d’aquesta condició i anticipar-s’hi participant en programes de detecció precoç serà determinant en el pronòstic d’aquesta malaltia.
Quins són els seus símptomes i com és el diagnòstic?
Generalment, els pòlips al còlon no han de manifestar símptomes evidents. Per aquesta raó, la realització de proves de detecció primerenca de càncer colorectal és crucial i ha estat recolzada per nombrosos estudis que han evidenciat una reducció significativa tant en la incidència com en la mortalitat. Una
detecció primerenca pot augmentar la probabilitat de supervivència fins a sis vegades
, i si es realitza un
diagnòstic precoç
, fins a un
90% dels pacients tenen probabilitat de curar-se
, ja que els pòlips al còlon identificats en les seves primeres etapes solen poder eliminar-se de manera segura i completa. Quan sorgeixen símptomes, els més comuns inclouen
canvis en els hàbits intestinals
, com l’aparició de diarrea o restrenyiment, presència visible de sang a les femtes, sensació que l’intestí no es buida completament, dolors, molèsties o còlics abdominals persistents, així com pèrdua de pes inexplicable sense altres causes evidents. Si una persona experimenta algun d’aquests símptomes o percep que alguna cosa no funciona correctament, es recomana que consulti amb el seu metge de manera immediata. Tot i així, la mesura preventiva més efectiva contra el càncer de còlon implica la participació en programes d’avaluació que incloguin
proves de sang a les femtas
. En cas d’obtenir un resultat positiu, es recomana realitzar una
colonoscòpia
per identificar i controlar possibles pòlips o tumors en les seves fases inicials. Aquest enfocament integral contribueix a minimitzar el risc i a mantenir la salut del còlon.
Quines línies de recerca veurem properament?
Mitjançant un enfocament multidisciplinari i la integració de diversos tractaments, s’ha aconseguit una reducció en la invasivitat de les cirurgies, amb pronòstics cada vegada més encoratjadors. Els avenços futurs seguiran en aquesta mateixa línia, traçant nous camins per a la cura del càncer.
Al Vall d’Hebron Instituto de Oncología (VHIO), per exemple, han estat pioners en la utilització de la biòpsia líquida. Aquest enfocament innovador, que se centra en la identificació de l’ADN tumoral circulant, es continuarà desenvolupant en la recerca efectiva de biomarcadors predictius de resposta en pacients amb càncer colorectal.
Un altre camp de recerca en el qual apreciarem gran recorregut serà en les alteracions del microbioma, el desequilibri del qual pot contribuir al desenvolupament de malalties, inclosos diversos tipus de càncer. És palpable la necessitat de comprendre i normalitzar la seva composició per millorar la prevenció, diagnòstic i tractament del càncer.
L’estudi dels gens també ha revelat molta informació valuosa sobre la biologia del càncer, però el salt de dades genètiques al comportament cel·lular no sempre és directe, per la qual cosa encara hi ha molt per investigar. La comprensió de les alteracions en les proteïnes generades a partir de l’ADN es presenta com un enfocament crucial per desenvolupar tractaments personalitzats, coneguts com a medicina de precisió.
Com en molts altres àmbits, la irrupció de la intel·ligència artificial (IA) es projecta com una eina essencial en el sector investigador, permetent analitzar grans conjunts de dades de pacients i establir patrons de comportament tumoral, optimitzant així l’atenció mèdica i avançant en la recerca del càncer. Si bé és cert que l’ús ètic de la IA i la necessitat de consensos universals per a la seva aplicació són fonamentals.
Gràcies al maneig multidisciplinari, amb la integració de tots aquests tractaments, les cirurgies són cada vegada menys agressives i el pronòstic és cada vegada millor. Cal enfocar el tractament del càncer des d’un punt de vista multidisciplinari, abastant tant el tractament mèdic com el benestar físic i emocional del pacient. La psicooncologia, la rehabilitació i la nutrició han d’estar presents, així com l’acompanyament continu als pacients al llarg de tot el procés de la malaltia.
Considerant tots aquests aspectes i dipositant confiança en els avenços recents, podem albirar amb esperança i certesa un futur prometedor en la recerca de la cura del càncer.
