El càncer, tal com el coneixem actualment, té els dies comptats, i els últims avenços en recerca oncològica ho demostren. Descobriu d’on venim, quina és la situació actual del càncer i cap a on anem.
Declaració de guerra al càncer
Després d’arribar a la lluna el 1969, curar el càncer es va convertir en el següent repte de la humanitat. El 1971, el president dels Estats Units, Richard Nixon, va signar la llei del càncer, fet que es va traduir en enormes inversions de diners en recerca. Des d’aleshores es van produir molts avenços i el futur semblava brillant.
40 anys i milions de dòlars després, encara no hem curat la malaltia. Tanmateix, la recerca ens n’ha aportat un coneixement més gran. Els descobriments científics, les noves tècniques de detecció precoç i l’aplicació de mesures preventives com la reducció del consum de tabac han contribuït a allargar la vida dels pacients amb càncer i a reduir-ne la mortalitat.
Situació del càncer al món
Situació del càncer al món Les dades són impactants. Gairebé 10 milions de persones moren de càncer cada any a tot el món. Una de cada tres dones i un de cada dos homes seran diagnosticats de càncer al llarg de la seva vida. Entre els 45 i els 65 anys, la malaltia és responsable de més morts que les patologies de cor i els accidents cardiovasculars cerebrals junts.
Els tumors que més es van diagnosticar a tot el món el 2020 van ser, per ordre d’incidència, el de mama, el de pulmó, el de còlon i recte, el de pròstata i el d’estómac, tots ells amb més d’un milió de casos. I els responsables del nombre més gran de morts a escala mundial van ser, per ordre d’incidència, el càncer de pulmó, el càncer colorectal, el càncer hepàtic, el càncer d’estómac i el càncer de mama. La bona notícia és que la supervivència s’ha duplicat en els últims 40 anys i s’estima que, encara que lentament, continuï aquest ritme exponencial.
Últims avenços en la lluita contra el càncer
Els descobriments científics són els responsables d’aquest panorama encoratjador. Amb la visió de curar el càncer, la recerca oncològica no s’atura i cada any hi ha noves fites en aquesta lluita.
El descobriment més recent és el del fàrmac trastuzumab deruxtecan, els resultats del qual en l’assaig clínic fase III DESTINY-Breast 03, liderat pel Dr. Javier Cortés, director del Centre Internacional de Càncer de Mama (IBCC), mostra que frena la progressió del càncer de mama metastàtic HER2-positiu en el 75,8% de les pacients i fa desaparèixer el tumor per complet en el 16% d’aquestes.
A finals de febrer, el Grup de Modelització de Teràpies Antitumorals del VHIO, dirigit per la Dra. Laura Soucek, va publicar els resultats d’un estudi que demostra que Omomyc, una proteïna terapèutica utilitzada per controlar molts tumors primaris, també serveix per prevenir la metàstasi en el càncer de mama. La Dra. Soucek, guanyadora de la III Beca FERO, va poder posar en marxa el seu grup al VHIO el 2011 gràcies al suport de FERO, fet que va obrir el camí per explorar com inhibir l’oncoproteïna Myc.
El Grup de Metàstasi Cerebral del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), liderat pel Dr. Manuel Valiente, guanyador de la IX Beca FERO, ha dissenyat la METPlatform. Aquesta permetrà assajar fàrmacs per al seu possible ús en metàstasis cerebrals, una incidència que va en augment en els pacients que pateixen recaigudes.
El Grup de Teràpies Experimentals del VHIO, liderat per la Dra. Violeta Serra, guanyadora del I projecte FERO-ghd en càncer de mama, i en col·laboració amb el Grup de Genòmica Traslacional i Teràpies Dirigides en Tumors Sòlids de l’IDIBAPS, dirigit pel Dr. Aleix Prat, guanyador de la XXI Beca FERO, busca identificar nous biomarcadors per predir la resposta de les pacients amb càncer de mama a l’U3-1402, un anticòs-fàrmac dirigit al receptor HER3. L’objectiu és entendre millor com funciona el nou fàrmac i quins són els factors clau que determinaran l’eficàcia d’aquest tractament en les pacients.
La medicina de precisió planteja el diagnòstic i el tractament del càncer de manera personalitzada a través de l’estudi de les característiques genòmiques i moleculars del tumor de cada pacient. Suposa una revolució per als pacients amb càncer, ja que permet oferir tractaments dirigits d’una eficàcia més gran i menor toxicitat i avaluar la resposta al tractament. Projectes de recerca com el Programa de Diagnòstic Molecular Avançat (DIAMAV) del VHIO o la Unitat de Medicina de Precisió en Oncologia de l’INCLIVA, ambdós finançats per FERO, són un exemple de com estem personalitzant cada vegada més el tractament del càncer.
És una nova tècnica de diagnòstic i seguiment de càncer que consisteix a analitzar una mostra de sang per confirmar o descartar la presència de cèl·lules tumorals i estudiar-ne l’ADN per personalitzar el tractament. Aquesta permet conèixer en cada moment com està el tumor, les alteracions fonamentals de la malaltia i decidir el millor tractament per al pacient. A la Fundació FERO apostem fermament per aquesta tecnologia, com demostren programes com el DIAMAV del VHIO o el Programa de Medicina de Precisió de l’INCLIVA i els projectes guanyadors de les Beques FERO com els liderats pel Dr. César Serrano, el Dr. Joaquín Mateo o el Dr. Héctor Peinado.
És un tractament que ajuda i estimula les cèl·lules del sistema immunitari del pacient perquè lluitin contra el tumor, fet que ha suposat una millora en la supervivència dels pacients amb càncer de pulmó localitzat i avançat. A FERO financem el projecte TILS a l’Hospital Clínic de Barcelona, on busquem pacients amb càncer de mama candidates a rebre teràpia amb limfòcits infiltrats en el tumor. A més, apostem per la immunoteràpia amb la concessió de la XIV Beca FERO al projecte de la Dra. Alena Gros, Teràpia no invasiva i personalitzada de T-cell dirigida a mutacions dianes recurrents.
A finals de gener, el VHIO va arribar als 100 pacients tractats amb la innovadora teràpia cel·lular CART (Chimeric Antigen Receptor T, en anglès). Un tipus d’immunoteràpia que consisteix a identificar neoantígens, cèl·lules que es troben al tumor i que en reactivar-se al laboratori poden reconèixer i destruir cèl·lules canceroses.
Consisteix en l’aplicació de la nanotecnologia per subministrar el fàrmac a la cèl·lula tumoral, tractant de corregir-ne la composició genètica i donar ordres a la cèl·lula per autodestruir-se per oferir un tractament més personalitzat i un diagnòstic més precoç.
