Nutrició oncològica i cura integral
Acompanyar des de la nutrició: investigació i cura integral en càncer amb Adriana Alcaraz Soler
Presentem un nou format al nostre blog: entrevistes amb experts en oncologia i investigació del càncer.
En aquestes xerrades, els especialistes comparteixen el seu coneixement i ens expliquen els avenços més recents en l’estudi i tractament del càncer, oferint perspectives útils per a aquells que volen entendre millor aquest camp.
Adriana Alcaraz
Soler és graduada en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat Ramon Llull – Blanquerna i doctoranda per la facultat de Medicina de la UAB.
Compta amb una sòlida especialització a través de màsters en Nutrició Clínica, Nutrició Clínica Oncològica i Microbiota, Probiòtics i Prebiòtics, cursats en reconegudes universitats espanyoles.
Actualment desenvolupa la seva tasca com a dietista-nutricionista a la Unitat de Tumors del Tracte Digestiu a l’Institut d’Oncologia de l’hospital Vall d’Hebron (VHIO).
A més, col·labora en projectes d’investigació centrats en nutrició oncològica, obesitat i salut pública.
Per què la nutrició és una part clau del tractament oncològic?
Cada vegada disposem de més evidència que demostra que l’estat nutricional és un factor determinant en l’evolució del pacient oncològic.
No només influeix en la tolerància al tractament i en la qualitat de vida, sinó que en alguns tumors també s’ha relacionat amb el pronòstic. A més, avui sabem que no és únicament el pes el que importa, sinó la composició corporal, especialment el paper de la massa muscular.
La investigació en oncologia està començant a posar el focus en com aquesta composició corporal pot influir en els resultats clínics i en l’aparició de toxicitats. Això obre un camp d’actuació enorme on la nutrició té un paper protagonista.
Com influeix l’estat nutricional en la tolerància als tractaments com la quimioteràpia o la radioteràpia?
L’evidència actual mostra que els pacients amb millor estat nutricional i major massa muscular, especialment una massa muscular de qualitat, toleren millor els tractaments oncològics.
Tolerar millor el tractament significa poder mantenir les dosis previstes, evitar retards i reduir complicacions, factors que poden impactar directament en els resultats del tractament.
A més, la nutrició permet adaptar les pautes dietètiques a la simptomatologia del pacient, ajudant a controlar efectes secundaris com les alteracions gastrointestinals o la mucositis, la qual cosa millora tant la tolerància terapèutica com la qualitat de vida.
Quins són els principals reptes nutricionals als quals s’enfronten els pacients oncològics?
El primer, i molt rellevant, és la desinformació. Quan una persona rep un diagnòstic de càncer necessita respostes i necessita sentir que pot fer alguna cosa. Moltes vegades busquen informació sobre alimentació i exercici físic (dues àrees que sabem que influeixen en el benestar), però es troben amb missatges contradictoris o alarmistes. Això genera por, ansietat i, amb freqüència, restriccions dietètiques molt severes i sense base científica que acaben empitjorant el seu estat nutricional i la seva qualitat de vida.
El segon gran repte és la desnutrició per la caquèxia associada al càncer, que és una entitat molt més complexa. En aquests casos ja no parlem només de “menjar més”, sinó d’un problema metabòlic i funcional que pot avançar ràpid. Per això, l’objectiu clau és prevenir i detectar de forma precoç per intervenir abans que el deteriorament nutricional i funcional sigui difícil de revertir.
Quins errors o mites freqüents detectes sobre alimentació i càncer?
Un dels mites més freqüents és la por al sucre, que moltes vegades es converteix en por a tots els hidrats de carboni. És important matisar: els sucres afegits i els productes ultra processats s’han de limitar, però molts pacients arriben a l’extrem d’eliminar aliments que són nutricionalment valuosos, com llegums, cereals integrals o tubercles. I això pot agreujar la pèrdua de pes i massa muscular.
Un altre tema recurrent són els dubtes amb alguns aliments concrets, com la soja o el gluten, però, en consulta, el patró més habitual segueix sent el de restriccions excessives i poc justificades.
En la majoria de casos, el prioritari no és prohibir, sinó optimitzar la composició corporal i seguir una dieta d’alt valor nutricional.
Per què és fonamental que la teràpia nutricional sigui personalitzada en oncologia?
En oncologia no existeix una única “dieta vàlida per a tothom”.
No tots els tumors són iguals, no tots els tractaments tenen els mateixos efectes, i les persones arriben a la malaltia amb hàbits, cultura, preferències i contextos de vida diferents.
Personalitzar significa ajustar l’estratègia nutricional al tipus de tumor, a l’estadi, al tractament i a la situació clínica, però també a la persona, perquè l’alimentació és salut… i també és vida social i cultura.
Com adaptes la intervenció nutricional a les diferents fases del procés oncològic?
La intervenció nutricional ha de ser dinàmica, perquè les necessitats canvien al llarg del procés.
No és el mateix el moment previ a una cirurgia que el postoperatori, ni una fase de tractament actiu que una fase de recuperació. Moltes vegades les pautes canvien al llarg del procés: alguns aliments es prioritzen o s’adapten en un moment concret, i després es reintrodueixen.
Per això, les pautes evolucionen amb la malaltia i amb la situació clínica del pacient.
En quins projectes d’investigació en nutrició oncològica estàs col·laborant actualment?
Actualment participo en diverses línies d’investigació centrades en com la nutrició pot millorar la cura del pacient oncològic.
Una de les principals és estudiar com la composició corporal —la distribució de massa muscular i massa grassa— pot influir en la tolerància als tractaments, la qualitat de vida i la supervivència, especialment en pacients amb càncer colorectal en estadis avançats. Creiem que prevenir la desnutrició i optimitzar la massa muscular pot marcar diferències clíniques importants.
També estem impulsant investigació en caquèxia: volem identificar marcadors que permetin predir quins pacients tenen més risc d’un deteriorament nutricional i funcional accelerat. L’objectiu és anticipar-nos i poder plantejar un abordatge multimodal: nutrició personalitzada, exercici físic i, quan existeixi, un tractament farmacològic eficaç.
A més, explorem estratègies de prevenció i factors de risc, amb especial interès en l’augment de tumors digestius en pacients joves, on probablement conflueixen hàbits de vida i factors ambientals.
I, de forma molt vinculada a tot això, participem en projectes sobre microbiota intestinal, incloent col·laboracions internacionals, per entendre el seu paper tant en l’oncogènesi com en la resposta als tractaments.
Quins avenços recents en investigació nutricional oncològica et semblen més prometedors?
Em sembla especialment prometedor l’avenç en la composició corporal com a biomarcador. No només avaluar “pes”, sinó entendre la qualitat i quantitat de massa muscular i greix, i com això es relaciona amb toxicitat, tolerància, qualitat de vida i resultats oncològics.
A mitjà termini, un dels horitzons més interessants seria poder personalitzar millor l’estratègia terapèutica tenint en compte aquests paràmetres, i fins i tot avançar cap a un ajust més precís de tractaments. Avui les dosis solen calcular-se per superfície corporal, però la investigació obre la porta a que en el futur puguem incorporar mesures més fisiològiques, com la massa muscular, per optimitzar la tolerància sense comprometre l’eficàcia. Encara no és pràctica clínica habitual —l’evidència és encara limitada i en molts casos pilot—, però és una línia amb enorme potencial translacional.
Quina relació existeix entre microbiota intestinal i càncer?
La microbiota intestinal és un camp en desenvolupament
, però cada vegada hi ha més evidències del seu paper en el procés oncològic. S’han descrit associacions entre certs microorganismes i el desenvolupament i pronòstic d’alguns tumors, com ocorre en el càncer de recte amb el Fusobacterium nucleatum.
A més, la microbiota influeix en la integritat de la mucosa intestinal i en l’equilibri inflamatori, cosa especialment rellevant en tumors digestius, on l’alimentació i els bacteris intestinales estan en contacte directe amb l’epiteli. Entendre aquesta relació obre noves vies en prevenció, en l’acompanyament nutricional durant el tractament i en la identificació de possibles dianes terapèutiques, tot i que encara queda molt per investigar.
Com pot la nutrició modular la microbiota en pacients oncològics?
La nutrició és una de les eines més potents per modular la microbiota. En consulta, l’objectiu és afavorir un entorn intestinal més saludable, sempre adaptat a la tolerància del pacient.
Prioritzem fonts alimentàries que aportin microorganismes beneficiosos, com fermentats (iogurt, quefir, etc.), i, sempre que sigui possible, treballem per mantenir o recuperar l’aportació de fibra mitjançant aliments rics en prebiòtics, perquè aquesta fibra actua com a “aliment” de bacteris beneficiosos.
Tot això pot contribuir a un microambient intestinal més equilibrat i potencialment menys inflamatori, cosa especialment valuosa en pacients amb simptomatologia digestiva o en tractaments que afecten la mucosa intestinal.
Quin impacte té l’obesitat en el desenvolupament i pronòstic del càncer?
L’obesitat és un factor de risc reconegut per al desenvolupament de diversos tipus de càncer i també pot influir en el pronòstic. No obstant això, en oncologia no n’hi ha prou amb valorar el pes o l’IMC, ja que no distingeixen entre massa grassa i massa muscular.
Molts pacients presenten obesitat sarcopènica: excés de greix corporal amb baixa massa muscular, una situació associada a una pitjor tolerància als tractaments i pitjors resultats clínics. Per això, cada vegada és més important centrar-se en la composició corporal per entendre l’estat real del pacient i poder intervenir de forma més precisa.
Quins reptes veus en el futur de la nutrició oncològica i la investigació en càncer?
El gran repte és que la nutrició encara no està integrada de forma sistemàtica en la pràctica clínica habitual en oncologia.
Molts serveis no compten amb un nutricionista oncològic dins de l’equip, i això limita tant l’abordatge assistencial com el desenvolupament de projectes d’investigació.
Crec que és essencial que el professional de nutrició especialitzat en oncologia formi part de l’equip clínic, perquè només així pot entendre en profunditat el tipus de tumor, el tractament, l’estadi i la situació clínica per dissenyar intervencions realment eficaces.
Alhora, necessitem més estudis ben dissenyats que demostrin impacte en qualitat de vida, tolerància i resultats clínics. Aquesta evidència és la que permetrà consolidar la nutrició com un pilar del tractament i justificar la seva implementació de manera àmplia i estructurada.
Qui és Adriana Alcaraz Soler i com neix la teva vocació per la nutrició oncològica?
Em defineixo com una persona alegre, optimista i profundament apassionada per la vida i per la ciència. Sempre m’ha fascinat el cos humà i com el coneixement científic pot transformar la vida de les persones.
Vinc d’una família de metges, on la salut i la medicina han format part de les converses quotidianes des de sempre. Soc la primera nutricionista de la família, vaig decidir estudiar nutrició perquè hi veia l’equilibri perfecte entre la medicina i l’estil de vida. Intuïa que era un àmbit amb moltíssim recorregut per davant i on podia aportar un valor real i diferencial.
A més, tinc un esperit emprenedor i sentia que la nutrició, especialment en el context clínic, oferia un espai on encara quedava molt per construir. Amb el temps, vaig confirmar que no m’havia equivocat.
Què et va portar a especialitzar-te específicament en l’acompanyament nutricional de persones amb càncer?
Ho vaig tenir molt clar des de la carrera. La primera vegada que vaig estudiar la fisiopatologia del càncer i l’impacte dels tractaments en l’organisme, vaig entendre que la nutrició era un pilar fonamental en aquests pacients.
Però va ser durant la meva primera rotació clínica, precisament a la planta d’oncologia mèdica, quan realment ho vaig confirmar. En parlar amb els pacients i escoltar les seves inquietuds, vaig comprendre que existia una necessitat enorme i encara poc coberta. Vaig veure que la nutrició podia aportar molt més que pautes dietètiques: podia millorar la tolerància als tractaments, la qualitat de vida i l’apoderament del pacient.
A més, és un camp en el qual encara queda moltíssim per investigar, comprendre i aplicar en la pràctica clínica, i això el converteix en un àmbit apassionant.
