Del laboratori al pacient
Del laboratori al pacient
D'allò que es descobreix al laboratori a allò que arriba al pacient.
Sense recerca traslacional, les descobertes del laboratori triguen entre 10 i 15 anys a arribar als pacients. Amb finançament específic per a aquest tram —com el que proporciona FERO Càncer—, aquest temps es redueix de manera significativa.
Com funciona la ciència traslacional
Com funciona la recerca traslacional.
La recerca científica en oncologia funciona en tres fases. La recerca bàsica estudia els mecanismes biològics del càncer: com s’origina, com creix, com s’estén. La recerca clínica prova els tractaments en pacients en assajos controlats. La recerca traslacional connecta totes dues: pren les troballes del laboratori i les converteix en hipòtesis clíniques que poden provar-se en pacients.
És la baula més difícil de finançar. Els fons públics es concentren en la recerca bàsica. La indústria farmacèutica entra en la fase clínica quan l’èxit ja és a prop. L’espai del mig —on es dissenyen els primers assajos en pacients, on se seleccionen els biomarcadors, on es decideix si una línia mereix continuar— és l’espai on treballa FERO Càncer.
Aquest és el model que el Dr. Josep Baselga va fundar el 2001 i que FERO Càncer ha desenvolupat durant 25 anys.
Com funciona la ciència traslacional
Quant triga un tractament a arribar al pacient. I com FERO Càncer ho accelera.
El camí d’un tractament comença al laboratori, quan els investigadors identifiquen un mecanisme biològic que podria ser rellevant per al càncer. A partir d’aquí, hi ha anys d’experimentació bàsica, disseny de molècules, proves en models cel·lulars i animals, i finalment el disseny d’assajos clínics en pacients.
Cada etapa té els seus propis temps, els seus propis recursos i les seves pròpies barreres. La recerca traslacional actua com a accelerador en el moment més crític: quan la descoberta del laboratori necessita convertir-se en una hipòtesi clínica que justifiqui l’assaig en pacients.
FERO Càncer finança aquest moment. El més difícil. El més determinant. El que decideix si una descoberta científica arribarà algun dia als pacients.
Diagnòstic molecular
Posar cognom al càncer de cada pacient.
No tots els càncers són iguals. Dos pacients amb el mateix diagnòstic —càncer de mama, per exemple— poden tenir tumors amb perfils moleculars completament diferents. L’un pot respondre bé a la quimioteràpia estàndard. L’altre pot beneficiar-se d’una teràpia dirigida específica que per al primer no tindria efecte.
El diagnòstic molecular permet saber-ho abans de començar el tractament. Permet evitar tractaments que no funcionaran. Permet accedir a teràpies específiques que sense aquest diagnòstic no haurien estat considerades.
Les Unitats FERO de Diagnòstic Molecular en els quatre centres aliats apliquen aquesta tecnologia a milers de pacients cada any. És la traducció més directa de la recerca traslacional en millora real de l’atenció oncològica.